Entrevista a Roger Costa, antropòleg i col·laborador de la revista Sapiens
El 1640, els segadors cridats a recollir els camps de Barcelona, surten des de la Capella dels Segadors de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) amb el Sant Crist cobert amb un vel negre amb motiu de la revolució del Corpus de Sang (contra el rei Felip IV).
Aquest fet es va recollir en la versió popular dels Segadors (...on és vostre capità, quina és vostre bandera... tragueren el bon Jesús tot cobert amb un vel negre, aquest és nostre capità, aquesta és nostra bandera...) que alhora estava basada en una cançó coneguda com Els tres segadors (o Els tres garberets).
El moviment renaixentista català del segle XIX va posar l’ull en la cançó popular convençuts que era allà on s’expressava la veritable ànima del poble. Així, Milà i Fontanals, igual que Marià Aguiló, recullen aquesta lletra en un cançoner. Francesc Alió, el 1891, la incorpora al seu recull de cançons populars catalanes en què també hi figuraven partitures musicals, però d’aquesta cançó no existia partitura. Alió es va posar en contacte amb un capellà que tenia molta relació amb Verdaguer i que coneixia la melodia de la cançó coneguda com Els tres segadors (o Els tres garberets). Alió va casar la lletra amb aquella melodia. Sense ser-ne conscient, estava reconstruint una unió que ja havia existit en el passat.
El 1899 l’Orfeó Català estrena la cançó incorporant un arranjament de caire més polític i reivindicatiu a càrrec d’Emili Guanyavents (...bon cop de falç defensors de la terra...).
El 1933, per acord del Parlament de Catalunya, finalment esdevé l’himne nacional de Catalunya.
Francesc Alió i els renaixentistes, segurament sense buscar-ho expressament, en la seva inquietud per sentar les bases d’una nació catalana mitjançant la recopilació i la transcripció de les cançons populars catalanes, van esdevenir una peça clau en el procés de convertir aquella cançó popular en l’himne d'aquest petit gran país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada