Feliç 2012, any Alió

Ja el tenim aquí!

L'inici de l'Any Alió: la commemoració del 150è aniversari del naixement del mestre Alió.

El Cor de Cambra Impromptu vol celebrar aquest fet tot oferint, al llarg de 2012, un repertori sobre la Renaixença musical catalana que posa l’accent especial en les composicions de Francesc Alió.

El concert dut a terme a la parròquia de Sant Tomàs de Barcelona el 29 de gener d’enguany, ha estat el tret de sortida del que nosaltres anomenem Any Alió. Per a l’ocasió, el nostre director, Murat Khupov, ha arranjat i ha harmonitzat dues peces: Mareta meva tinc por, de Narcisa Freixas i Cançó de la estrella, de Francesc Alió. I això només és el principi....

Nervis, emoció... i la sensació de satisfacció d’estar aportant el nostre petit gra de sorra en l'intent de retornar el lloc històric que li correspon a un gran català una mica oblidat.

Això ja no hi ha qui ho aturi!!

Gràcies a tots i a totes pel vostre suport i col·laboració, i en especial a Emili Blasco (piano) i a Armen Vartanyan (violí) per la vostra delicada interpretació de peces d'Alió i de Toldrà.

Concert Feliç 2012, any Alió (concert general)

Concert Feliç 2012, any Alió (Mareta meva tinc por / Cançó de la estrella)

Francesc ALió. Barcarola 2 (mi bemoll menor)

Phillip Sear, pianista

9 de gener de 2012: Francesc Alió a la ràdio

Notes de clàssica (Cat Música). Programa realitzat i presentat per Albert Torrents

Entrevista a M. José Sales (Cor de Cambra Impromptu) i a Murat Khupov (director del Cor de Cambra Impromptu)

 Escolta l'entrevista

El Mestre Felip Pedrell, va glossar Francesc Alió en la vetllada d'homenatge organitzada amb motiu del seu traspàs. Pedrell reprodueix les paraules del Mestre Millet i diu: "Quan l'Alió tocava i cantava, jo no sé quina emoció de cosa nova ens corprenia, que hauríem volgut que allò no acabés mai. Hi trobàvem en aquella música una cosa coneguda que ens revenia renovada amb frescor de primavera: aquella cosa vella i nova era la cançó popular que filtrada en el temperament artístic de l'Alió, prenia una elegància seductora, un lirisme de nova mena, que era ben bé la correspondència musical del lirisme poètic de la modalitat d'aquella època de fort catalanisme literari. Així podem dir que si en Clavé és el músic representatiu de la primera època del catalanisme, l'Alió és el músic representatiu que senyala en son camp, amb vehemència i sinceritat, el començament de la segona època de nostre renaixement artístic." I afegia: "Una vida com la de l'Alió, marcada indubtablement per les senyals del geni, no dóna, per dissort, en l'art tota la mida del que podia. Gaudim de tot lo que l'Alió ens ha deixat, com a artista que ha honrat la pàtria. La part que de dret li correspon, malgrat totes les consideracions de quantitat, és prou bella en qualitat dintre l'onada misteriosa de l'art que sentim tots pujar pel pit sense saber per què ni com, si per molt temps o poc. Expandim-nos en l'art que ens ha deixat l'Alió i honrant la seva memòria, sentirem estimar més que mai la música de la terra."