30 de novembre del 2011

Francesc Alió. Barcarola

Phillip Sear, pianista

No deixa de ser curiós que buscant a YouTube Francesc Alió només sortís un vídeo editat per un pianista.... britànic! (cap català, ejem.. ejem...). Ara ens hem posat en contacte amb ell, li hem explicat el nostre projecte de reivindicació de l'Alió i li hem facilitat la segona Barcarola que ben aviat editarà també perquè Francesc Alió estigui més present a la xarxa i sigui internacional!



5 de juliol del 2011

05/07/2011: Trobada amb Roger Costa: Sant Andreu de Palomar i Els Segadors


Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra”.

Així comença la lletra antiga del romanç de la Guerra dels Segadors, que fou documentada i publicada per Manuel Milà i Fontanals al 1882. 9 anys més tard, Francesc Alió en publicava per primera vegada la partitura, en el recull “Cançons populars catalanes”. La versió original d’aquesta cançó popular del segle XVII acaba amb aquests versos:

“(...) El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l'esquerra:

-On es vostre capità?
On és vostra bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre
:


Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!”
 

Aquesta tarda hem quedat amb Roger Costa, antropòleg i col·laborador de la revista Sàpiens, a la mil·lenària parròquia de Sant Andreu de Palomar. El “bon Jesús tot cobert amb un vel negre” que al 1640 els segadors van fer servir de bandera fins arribar a Barcelona provenia d’aquest indret. Teníem l’esperança de veure el santcrist, però el rector ens ha informat que s’ha perdut: “No us el puc ensenyar, però us mostraré el lloc on era”. I ens ha assenyalat una humil porteta lateral que, en obrir-la, ens ha obert a la història. Creuar la porta ha suposat viure un contrast: de l’imponent nau d’estil neoclàssic de l’actual església, hem passat als vestigis de l’antiga “Capella dels Segadors”, anomenada així perquè durant els primers dies de juny del 1640 va acollir nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els pagesos revoltats. En queda l’estructura de les parets; un tímid record d’un passat gloriós que, ara, està assaltada per la vegetació. Just allà, en Roger Costa ens ha explicat la història del nostre himne, i també una curiositat: en ser una cançó popular, la mateixa música també acompanyava una lletra de temàtica eròtica sobre 3 segadors o 3 “garberets”…

Agraïm la col·laboració d’en Roger i la bona acollida que hem tingut del rector de la Parròquia, qui ens ha regalat el Llibre del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (990-1990). Agraïm també la implicació de GràciaMón TV en el projecte “Un recorregut musial per Gràcia”.

Francesc Alió i Els Segadors.

Entrevista a Roger Costa, antropòleg i col·laborador de la revista Sapiens


El 1640, els segadors cridats a recollir els camps de Barcelona, surten des de la Capella dels Segadors de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) amb el Sant Crist cobert amb un vel negre amb motiu de la revolució del Corpus de Sang (contra el rei Felip IV).

Aquest fet es va recollir en la versió popular dels Segadors (...on és vostre capità, quina és vostre bandera... tragueren el bon Jesús tot cobert amb un vel negre, aquest és nostre capità, aquesta és nostra bandera...) que alhora estava basada en una cançó coneguda com Els tres segadors (o Els tres garberets).

El moviment renaixentista català del segle XIX va posar l’ull en la cançó popular convençuts que era allà on s’expressava la veritable ànima del poble. Així, Milà i Fontanals, igual que Marià Aguiló, recullen aquesta lletra en un cançoner. Francesc Alió, el 1891, la incorpora al seu recull de cançons populars catalanes en què també hi figuraven partitures musicals, però d’aquesta cançó no existia partitura.  Alió es va posar en contacte amb un capellà que tenia molta relació amb Verdaguer i que coneixia la melodia de la cançó coneguda com Els tres segadors (o Els tres garberets). Alió va casar la lletra amb aquella melodia. Sense ser-ne conscient, estava reconstruint una unió que ja havia existit en el passat.

El 1899 l’Orfeó Català estrena la cançó incorporant un arranjament de caire més polític i reivindicatiu a càrrec d’Emili Guanyavents (...bon cop de falç defensors de la terra...).

El 1933, per acord del Parlament de Catalunya, finalment esdevé l’himne nacional de Catalunya.

Francesc Alió i els renaixentistes, segurament sense buscar-ho expressament, en la seva inquietud per sentar les bases d’una nació catalana mitjançant la recopilació i la transcripció de les cançons populars catalanes, van esdevenir una peça clau en el procés de convertir aquella cançó popular en l’himne d'aquest petit gran país.

27 de juny del 2011

Francesc Alió i Conxita Badia

Entrevista amb Mariona Agustí Badia
Filla de la gran soprano Conxita Badia (cantant que incloïa Alió al seu repretori)


"... He tingut la sort de viure al costat de tota aquesta gent i això ha sigut una riquesa molt gran per mi..."