“Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra”.
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra”.
Així comença la lletra antiga del romanç de la Guerra dels Segadors, que fou documentada i publicada per Manuel Milà i Fontanals al 1882. 9 anys més tard, Francesc Alió en publicava per primera vegada la partitura, en el recull “Cançons populars catalanes”. La versió original d’aquesta cançó popular del segle XVII acaba amb aquests versos:
Amb la mà dreta i l'esquerra:
-On es vostre capità?
On és vostra bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
Aquesta tarda hem quedat amb Roger Costa, antropòleg i col·laborador de la revista Sàpiens, a la mil·lenària parròquia de Sant Andreu de Palomar. El “bon Jesús tot cobert amb un vel negre” que al 1640 els segadors van fer servir de bandera fins arribar a Barcelona provenia d’aquest indret. Teníem l’esperança de veure el santcrist, però el rector ens ha informat que s’ha perdut: “No us el puc ensenyar, però us mostraré el lloc on era”. I ens ha assenyalat una humil porteta lateral que, en obrir-la, ens ha obert a la història. Creuar la porta ha suposat viure un contrast: de l’imponent nau d’estil neoclàssic de l’actual església, hem passat als vestigis de l’antiga “Capella dels Segadors”, anomenada així perquè durant els primers dies de juny del 1640 va acollir nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els pagesos revoltats. En queda l’estructura de les parets; un tímid record d’un passat gloriós que, ara, està assaltada per la vegetació. Just allà, en Roger Costa ens ha explicat la història del nostre himne, i també una curiositat: en ser una cançó popular, la mateixa música també acompanyava una lletra de temàtica eròtica sobre 3 segadors o 3 “garberets”…
Amb la mà dreta i l'esquerra:
-On es vostre capità?
On és vostra bandera?-
Varen treure el bon JesúsTot cobert amb un vel negre:
Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!”
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!”
Aquesta tarda hem quedat amb Roger Costa, antropòleg i col·laborador de la revista Sàpiens, a la mil·lenària parròquia de Sant Andreu de Palomar. El “bon Jesús tot cobert amb un vel negre” que al 1640 els segadors van fer servir de bandera fins arribar a Barcelona provenia d’aquest indret. Teníem l’esperança de veure el santcrist, però el rector ens ha informat que s’ha perdut: “No us el puc ensenyar, però us mostraré el lloc on era”. I ens ha assenyalat una humil porteta lateral que, en obrir-la, ens ha obert a la història. Creuar la porta ha suposat viure un contrast: de l’imponent nau d’estil neoclàssic de l’actual església, hem passat als vestigis de l’antiga “Capella dels Segadors”, anomenada així perquè durant els primers dies de juny del 1640 va acollir nombroses reunions entre els consellers de Barcelona i els pagesos revoltats. En queda l’estructura de les parets; un tímid record d’un passat gloriós que, ara, està assaltada per la vegetació. Just allà, en Roger Costa ens ha explicat la història del nostre himne, i també una curiositat: en ser una cançó popular, la mateixa música també acompanyava una lletra de temàtica eròtica sobre 3 segadors o 3 “garberets”…
Agraïm la col·laboració d’en Roger i la bona acollida que hem tingut del rector de la Parròquia, qui ens ha regalat el Llibre del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar (990-1990). Agraïm també la implicació de GràciaMón TV en el projecte “Un recorregut musial per Gràcia”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada